Tots els nuclis de població del nostre país, petits o grans, tan si són situats en llocs amb bona comunicació com si són de difícil accés, tenen la seva pròpia idiosincràsia pel que fa a la preparació de menjars; una cosa sí que cal tenir en compte, els plats tradicionals no són gaire diferents d'un lloc a l'altre; si de cas la varietat és donada en tot cas pel tipus d'entorn que els envolta (zona costanera, de conreu de secà, de pastura, horta, etc.).

A Subirats, per Nadal, era i és costum el pollastre o ànec rostit. Els diumenges i dies festius el plat per excel·lència era la coneguda escudella pagesa i l'escorregut amb carn d'olla. Per Pasqua, les típiques garlandes, que encara avui tenen molta anomenada. Però tots aquests àpats, tenen una composició molt semblant a tots els indrets on s'utilitza la cuina catalana. Això fa que no se'ls pugui considerar d'un lloc concret.

Ara bé, el municipi de Subirats, en ser un lloc de pas des de molt antic, potenciat a inicis del segle XIX per la inauguració de la carretera d'Ordal, va fer que s'hi formessin una sèrie d'hostals (Can Sells i Can Ravella) on hi feien parada les diligències que anaven a Barcelona o Tarragona. Hi dormien, menjaven i canviaven els cavalls. El mateix podem dir de Sant Pau d'Ordal (Cal Pau Xic) on pernoctaven els qui del Pla i pobles de les rodalies anaven a Olesa i Begues i a l'inrevés. Aquest fet, encara que amb altra finalitat, s'ha potenciat amb força mesura actualment. Això ha comportat la creació per part de l'hosteleria del municipi, d'un nombre de plats que gaudeixen de gran prestigi arreu de la comarca i la regió.

N'hem fet tria dels més característics, dels quals, això sí, sintetitzats, en donem la recepta.

ÀNEC ROSTIT AMB PRUNES I PINYONS

Un ànec mut, es trosseja; es posa a la rostidora amb aigua, llard, una mica d'oli d'oliva, sal i un pols de canyella. Quan comença a coure's s'hi afegeix un got de conyac. Quan gairebé ja està cuit, hi afegirem les prunes i pinyons. Al cap de poca estona, ja es pot servir. Podem acompanyar-lo d'un bon vi negre.

CONILL AMB CARGOLS

Es parteix un conill en vuit trossos. En una paella s'hi posa sal, pebre i oli, i es cou fins deixar els trossos daurats. Es treu del foc. S'hi posen tomàquets, cebes trinxades, un tros de pell de taronja, canyella i una mica d'anís. Es fa una picada amb ametlles, pinyons, galetes i xocolata, la tirarem al conill junt amb el vi del país i un xic d'aigua. La paella es cou durant 20 minuts amb el foc fluix. Els cargols cal que siguin vinyals o bovers de Lleida i es bulliran a part. Es treu el conill de la paella; s'hi posen els cargols ben barrejats amb la salsa; després s'hi torna a posar el conill fins que tot quedi ben cuit. S'acompanya amb un vi blanc ben fresc.

CONILL AMB FIGUES SEQUES A L'ESPERIT DE CAVA

Es trosseja el conill en vuit parts, s'adoba, s'enfarina i es fregeix lleugerament amb oli d'oliva. A l'oli de l'arrebossat s'hi ofega ceba tallada a tires molt fines, sal i pebre fins a deixar-les toves. A part, posarem en maceració les figues seques i cava durant una hora. S'afegeix el conill a la ceba cuita, es deixa a foc lent, quan està quasi cuit s'hi posen les figues seques macerades i una mica d'esperit de cava. Se serveix amb un bon vi negre sec.

ESPATLLES DE CABRIT AL FORN

Es posen en una cassola unes espatlles de cabrit, junt amb tomàquet, ceba, sal, pebre, oli i cava brut, i es deixen en maceració durant una bona estona. Després es posa al foc fins deixar-les ben daurades i ja es poden servir. S'acompanyen amb un vi sec i fresc.

MACARRONS AMB ÀNEC

Rentem i salem l'ànec. El rostim al forn amb llard i canyella, i quan està mig cuit, hi tirem un got de conyac i unes gotes d'anís. Remenem-lo i deixem-lo coure al forn. A part, en una olla bullirem els macarrons uns 10 minuts. En una paella, posem oli, la ceba i el tomàquet. Quan estigui sofregit, hi tirem l'ànec desossat, a trossos, i dues cullerades de suc del rostit, es barreja bé amb macarrons i es posen en una safata, al forn, amb la mantega i el formatge ratllat i es deixa gratinar uns minuts. S'acompanya amb un vi negre suau.

PEUS DE PORC A LA SUBIRATENCA

Es fa un sofregit de ceba i tomàquet. Una vegada fet, es cola i s'hi posen tot seguit els peus de porc tallats en sis trossos ben socarrimats i nets. S'hi posa la sal corresponent, unes gotes de conyac i anís, un pols de canyella i una culleradeta de sucre. Es cobreixen d'aigua i es fan bullir fins que estiguin ben tous.